[Castellano] [English]
Batall
Pi de la Serra Versió text per a imprimir


Presentació

QuicoLabora
Cançó i Blues

Dues tasses, el número 22 de la seva discografia, inclou noves cançons i temes instrumentals (Quan un es torna gran, Virginia Slims, Flor de clavell, S’ha de parlar per més dir, A una jove, Recordant Chet Atkins, Ukulele Blue ......) i alguna referència a d’altres autors com és el cas de 'L’escola de la Ribera' d’Ovidi Montllor.

Retrats personals i socials que amb l’enfoc del Quico prenen un significat especial. Sense tabús ni dramatismes però alhora amb la contundència, sensibilitat i sornegueria que li són propis.

D’altra banda, però, hi trobarem cançons emblemàtiques de diferents èpoques (Inventari, Els fariseus, Si la merda fos or..., Sóc poeta, Maria Joanna, Suau, El meu cervell, Merda..). i que no han figurat al repertori del format i disc anterior 'QuicoLabora'.

“El blues i jo, ens varem conèixer a traves de la manera de tocar la guitarra de Big Bill Broonzy i viu dins meu fa més de 4 decennis. La seva aparent senzillesa fa que musicalment parlant m'hagi pogut entendre amb moltíssim músics d'arreu el món i la també seva forta càrrega emocional fa que aquesta ja escrita entesa, sovint es tenyeixi de quelcom inexplicable que va més enllà de la pròpia música, per tornar-se respecte, amor i llibertat.”


Teaser 'Dues Tasses'

Vídeo enregistrat a la Casa Murada, novembre 2012



Biografia


PI DE LA SERRA
Francesc Pi de la Serra (Barcelona, 1942) és el més veterà dels cantautors catalans. Però és també un dels que transmeten un esperit més jove amb les seves cançons, que arreu del món han fascinat companys d’ofici d’un gran prestigi, des de Caetano Veloso fins a Paolo Conte, passant per Pablo Milanés i Silvio Rodríguez, a part de diversos deixebles, entre els quals hi ha Joaquín Sabina, que el reconeixen com un dels seus principals mestres.
Des del 1962, any en què es va incorporar a Els Setze Jutges, col•lectiu del qual va ser el primer cantant professional, i va preparar la fundació d’Els 4 Gats, el primer grup de rock en català, Pi de la Serra ha compost un llarg seguit de peces que l’han consolidat com un dels cantautors europeus que han sabut trobar un discurs artístic més personal i independent, amb un gust literari que entronca amb el surrealisme i els altres corrents de la gran tradició de les avantguardes de la dècada del 1920.
Aliè a les modes i als condicionaments de la indústria musical, Pi de la Serra manté un compromís social insubornable en el seu exercici de la cançó, que entén com una dissecció crítica de la realitat des d’una mirada poètica, sovint tenyida d’un humor molt subtil i intel•ligent. [per Xevi Planas]

Amb més de cinquanta anys de carrera, gaudeix del respecte dels circuits internacionals de cançó on ha actuat (Espanya, França, Portugal, Santo Domingo, Mèxic, Canadà, Cuba, Estats Units de NA., Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Brasil, Uruguai, etc), s'ha mostrat a punt per composar, cantar i tocar, sempre, el que ha volgut, i ha estat o ha rebut la col·laboració d'artistes com Gilberto Gil, Maria del Mar Bonet, François Rabat, Joan Albert Amargós, Paolo Conte, Lluís Miquel, Joaquin Sabina, Joan Manuel Serrat, Loquillo, Luís Eduardo Aute, Ana Belen, Carme Canela,...

L'any 1964 obté el Gran Premio del Disco Espanyol pel seu segon disc: L'home del carrer, gravat (entre altres) amb el gran guitarrista de jazz René Thomas.
Al 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, com a membre dels Setze Jutges, i el més prestigiós premi a la cançó per la seva trajectòria: el Premi Altaveu

AMADEU CASAS
Músic barceloní d'una dilatada trajectòria dins del terreny del blues, ha participat en els projectes més ambiciosos del blues a casa nostra, com ho demostra l'haver estat membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide Company i Tandoori Lenoir.
Ha participat en nombroses ocasions en diferents festivals, tant de Catalunya com de fora: Festival de Jazz de Terrassa, Festival de Blues de Cerdanyola, Blues i Ritmes de Badalona, Festival de Jazz de Barcelona, Festival de Jazz de Guetxo (Bilbao), Festival de Blues de San Juan Evangelista a Madrid, Festival de Jazz de La Bisbal, Festival de Blues de Lissieux (França), Festival Olímpic de les Arts de Barcelona, Festival de Jazz de Palma de Mallorca, Festival de Jazz de Sant Feliu de Guíxols, Semana Grande (Bilbao),etc.
Ha col•laborat amb músics de la talla de: Lousiana Red, Guitar Crusher, Johnny Mars, Philip Walker, Joe "Guitar" Hugues, Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson...
El seu estil, fruit de la seva dedicació apassionada a l'estudi de les arrels del Blues, és una barreja de Texas, Lousiana, Chicago i Kansas.

JOAN PAU CUMELLAS
Conegut internacionalment per la seva habilitat interpretativa amb l’harmònica diatònica, Joan Pau Cumellas és un enamorat i estudiós d’aquest instrument i explora totes les seves possibilitats sonores en diferents àmbits. Suma fins a 9 cds publicats amb diferents formacions entre les que hi ha el quartet de blues-fusió Mr.Hurricane Band, la popular cantant de blues Big Mama, el duet de country-blues amb el guitarrista Miguel Talavera o el grup de bluegrass Ll.Gómez Quartet.
La seva versatilitat com a intèrpret li ha permès treballar amb artistes tan diversos com el cantant de pop Manolo García, la cantant de jazz Lotti Lewis o el cantant de boleros Moncho.
Actúa en els principals festivals de Blues i Jazz de Espanya i és força conegut en països com França, Holanda, Anglaterra i Irlanda per la seva participació en diversos esdeveniments musicals.
Així mateix, treballa com a músic d’estudi per a radio i televisió i ha enregistrat harmònica en diverses bandes sonores de pel•lícules de cine.
És professor d’harmònica a Barcelona, fa seminaris en festivals de blues i country i fa tallers didàctics d’harmònica per a joves i nens en escoles i instituts, així com concerts pedagògics sobre el blues juntament amb la cantant Big Mama.






Discografia


Pi de la Serra (single) - EDIGSA – 1962
L’home del carrer (single) - EDIGSA – 1964
Francesc Pi de la Serra - EDIGSA – 1967
Sóc el millor, sóc poeta (single) - DISCOPHON, S.A – 1969
Triat i garbellat - DISCOPHON, S.A – 1971
Disc-conforme - DISCOPHON, S.A – 1971
Francesc Pi de la Serra (single) - DISCOPHON, S.A – 1971
No és possible el que visc - BASF – 1974
Fills de buda - LE CHANT DU MONDE - 1974
Pi de la Serra a l’Olympia - Divergo / sassetti - 1974/1979
Palau d'esports BCN 27-2-76 - BASF ESPAÑOLA, S.A. - 1976
Pi de la Serra a Madrid - EMI-ODEON S.A. - 1977
Quico-Ma. Mar – ARIOLA - 1979
Piajama de saliva – EDIGSA – 1982
Quico rendeix-te – ARIOLA - 1988
Qui té un amic - ARIOLA EURODISC, S.A - 1989
Francesc Pi de la serra (cd) – PDI - 1993
Amunt i avall (cd) – BETIBÚ - 1995
No pasaran - E.M. HORUS S.A – 1997
Tot -K-INDÚSTRIA - 2007
QuicoLabora - TEMPS RECORD - 2011
Dues tasses - TEMPS RECORD - 2015


Formació


Pi de la Serra -Veu i guitarra
Amadeu Casas -Guitarres, Lap Steel Guitar, Mandolina, Banjo, etc..-
Joan Pau cumellas -Harmònica-

També hi ha la possibilitat del format especial en quintet


Rider


Descarrega el rider per a Pi de la Serra

Web propi


www.facebook.com/pi.delaserra.5


Actuacions


Llista d'actuacions



Ressenyes


Ressenyes de premsa