Anna Roig

1 /2 - APORTAR BELLESA AL MÓN

Després de 9 anys de la sortida del seu últim disc com a Anna Roig i L’ombre de ton chien (“Un pas i neu i un pas”. Satélite K. 2014), havent fet l’espectacle “La tendresse. Hommage aux belles chansons” amb Àlex Cassanyes Big Band Project entremig, l’artista torna als escenaris amb nou disc sota el braç, ara com a Anna Roig, mostrant-nos el seu costat més personal i reflexiu.

Tots aquests anys en segon pla li han servit per a reflexionar sobre el perquè de fer música i de mostrar-la sobre els escenaris i, ara que torna, té molt clar per a què ho fa. “Aportar bellesa al món”, així és com es dirà aquest disc i la cançó que obrirà l’espectacle, com a clara declaració d’intencions, ja que aquest és l’objectiu que la cantautora s’ha proposat dur a terme a través de la música i la poesia de les seves cançons. I, qui diu bellesa, diu bondat, veritat, empatia, harmonia... En definitiva, compartir allò que dona sentit a la vida i fa que aquest món sigui una mica més bonic.

Per complir amb aquest objectiu ha comptat amb la delicadesa i bon gust d’Àlex Cassanyes, per a fer els arranjaments de les cançons, i amb uns músics de sensibilitat extrema.

Mantenint la seva costum de cuidar els directes a nivell escènic, en aquesta ocasió Anna Roig comptarà amb la preuada ajuda del director Jordi Casanovas (Premi Nacional de Cultura 2022). A part de la col·laboració en la direcció escènica, en aquest cas també hi haurà una altra col·laboració entre els dos professionals, en la que una cançó d’aquest nou disc serà la banda sonora de l’obra de teatre “Tocar mare” de Marta Barceló, amb direcció de Jordi Casanovas, que s’estrenarà aquest octubre al Festival Temporada Alta.



2/2 - LA TENDRESSE
Hommage aux belles chansons

Catorze músics, un director/arranjador i una intèrpret sobre l’escenari. La unió entre les cançons franceses que més li agraden a l’Anna Roig i les composicions exquisides i curoses de l’Àlex Cassanyes.

Cançons de Jacques Brel, Claude Nougaro, Serge Gains-bourg, Barbara i altres autors que, al descobrir-les i enamorar-se’n, l’Anna havia anat guardant en un calaix esperant poder-les cantar algun dia. Casualment, totes amb algun punt d’aquesta tan necessària tendresa de la que sovint sembla que estigui mancada el món.

Arranjaments amb l’equilibri just entre potència i dolçor, com la tendresa. Plens de matisos, com la tendresa. Perfectes per gaudir encara més d’aquestes cançons, amb una nova sonoritat que els ret un grat homenatge, tant per l’exquisidesa en l’escriptura de l’acompanyament musical com per la delicadesa dels músics en la seva interpretació.