Companyia Elèctrica Dharma

1/COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA - 50 ANYS
La Dharma no en va tenir prou amb la celebració del Palau Sant Jordi i proposa reviure la frenètica energia d’aquest concert al vostre poble o ciutat, amb un espectacle dinàmic i recuperador d’aquelles cançons que tots tenim al cap i al cor, i que ens fan bullir per dins i per fora només de sentir-les.

I a més, seran benvingudes les colles de cultura popular; diables, tabalers, grallers i/o bastoners de la vostra localitat que ens vulguin acompanyar en un espectacle dinàmic i que recupera aquelles cançons que tots tenim al cap i al cor, i ens fan bullir per dins i per fora només de sentir-les.
.........>
2023 - L’any Dharma: atorgació de la Creu de Sant Jordi, edició d’un llibre (C.E. Dharma 50 anys), d’un còmic (Dharma – Roc Guitar), un documental que s’estrenarà a l’Inèdit (Festival Internacional de Cine Documental Musical), i el gran concert de celebració de 50 anys al Palau Sant Jordi de Barcelona el passat 22 d’abril.


2/COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA
amb la COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT

La Dharma, enguany, i paral·lelament al seu concert de “50 ANYS”, ens dona l’oportunitat de viure de nou un format pensat especialment per acompanyar la seva música amb l’element grupal més característic i popular de la nostra cultura, la cobla, i en aquesta ocasió molt ben acompanyats per la Cobla la Principal del Llobregat.

La idea de barrejar la tímbrica d’una cobla amb la d’un grup de rock els ballava pel cap des del segon disc L’oucomballa, però no es va materialitzar fins al 1981, amb el concert al Palau de la Música amb la Cobla Mediterrània, aconseguint un so únic, irrepetible, potser el fruit més exquisit que s’hagi donat mai de la unió entre un grup de rock i una cobla de sardanes.

Com deia el Josep Fortuny : “Ara s’han trencat motlles, però aleshores, per a molta gent, fou gairebé una insolència. Per a nosaltres era la cosa més natural del món. Aquell era un so que portàvem posat. Era el so de la nostra infantesa, dels matins de diumenge a la plaça veient els pares ballant sardanes. Un so que era sinònim de festa, de bon temps. Una mena de paradís perdut.”
.