Xavier Baró

Xavier Baró
Xavier Baró
Sens dubte ens trobem a les mans una de les propostes més interessants pel que fa a cançó d'autor. L'art i la integritat compositiva sense concessions fan de Xavier Baró un cas quasi únic que resulta imprescindible per entendre les bases reals i d'aquest estil. La trajectòria d'aquest músics és sense dubte el camí de l'emoció.

El concert, com un viatge en que la sonoritat folk i contemporània, els dos pilars en que s’ha fonamentat la música que aquest autor ha creat al llarg de la seva dilatada trajectòria es fonen, està centrat en les cançons del disc La veu de la muntanya, acompanyades d’una selecció de cançons d’altres discos de la seva amplia discografia, en que tradició i modernitat van de la mà, seguint un itinerari atemporal. Cròniques del bandolerisme català, pàgines d’un diari de viatges, vetllades a la taverna dels poetes, visions poètiques del món real, històries de guerres i cants a l’amor, en formen la temàtica, com estampes il·luminades que, els dos músics creen amb tota la varietat tímbrica que aporten els diferents instruments que van apareixent cançó a cançó.
Xavier Baró Simó neix a Almacelles.
La primera cosa que recorda és la veu de la seva àvia cantant-li cançons tradicionals, que no són altra cosa que cançons antigues de les quals no se sap quan van ser escrites i se’n desconeix l’autoria. Uns anys més tard aprèn a tocar la guitarra i, amb ella a les mans, ja se sent complet. Llavors, sol o amb companys que va trobant, comença a tocar i a aprendre cançons. Als dinou anys puja per primera vegada a un escenari. Una mica abans, sense saber per què, escriu les primeres cançons. Segueix tocant en grups, aprenent l’ofici, sense deixar de compondre, fins que troba la font i el llenguatge que ja no abandonarà, cançons amb una marcada influència poètica en els textos que també s’encomana a la música, que porten el passat i la vibració tradicionals, els ritmes del rock i alguns colors experimentals.

En la seva obra discogràfica, a partir de 1998, sempre hi inclou alguna cançó antiga que li sembla que hauria pogut escriure ell i algunes cançons pròpies que hauria pogut escriure algun trobador d’antany. També ha posat música a poetes com Arthur Rimbaud, Jacint Verdaguer, Joan Brossa, Joan Salvat- Papasseit i Maria-Mercè Marçal i, en alguna cançó, hi ha quelcom més que la influència de William Blake<7b>. Entremig, ha publicat, l’any 2009, un dietari poètic, Diari del Mas de Flors.

1. La cançó de l’Udol. 1998
2. Deserts. 2000
3. Xavier Baró canta Arthur Rimbaud. 2002
4. Cançons del temps de destrals. 2004
5. Flors de joglaria.2006
6. Lluny del camí ral. 2009
7. La màgica olivera. 2011
8. La ruta dels genets. 2013
9. Xavier Baró i Gasion (el fill del mestre). (ep) 2013
10. Allau d’estrelles solitàries. 2014
11. Xavier Baró i Renaldo & Clara. (ep, edició en vinil) 2016
12. I una fada ho trasmuda. 2016
13. Primavera a la tardor. (ep) 2019
14. La veu de la muntanya. 2020

Formació

Xavier Baró - veu, guitarres i llaüt
Héctor Beberide - acordió, flauta, bouzuki i veu,

Xarxes socials

Properes Actuacions


25/02/23
LA SELVA -comarca-
Població i programació no anunciable fins que es presenti oficialment

Veure totes les actuacions